El Memorial Democràtic recupera la història de la Maternitat d’Elna amb una exposició i homenatja la seva fundadora

16 de diciembre de 2005

en "Gencat.net"

El Palau Robert de Barcelona acull, fins el pròxim 29 de gener, l’exposició "La Maternitat d’Elna, bressol de l’exili. 1939-1944" organitzada pel Programa per al Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Elna (Rosselló). Es tracta d’una mostra que recupera la memòria de l’exili de mig milió de republicans després de la Guerra Civil i la història de la maternitat d’Elna (Rosselló), on van néixer 597 fills d’exiliades republicanes i dones jueves, gitanes i d’altres orígens entre el 1939 a 1944.

La maternitat va ser fundada per Elisabeth Eidenbenz, una voluntària suïssa que va ajudar centenars de dones recloses als camps d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes. Elisabeth anava a buscar les dones embarassades als camps i les portava a Elna (Rosselló), on podien donar a llum amb condicions higièniques i sanitàries.

A punt de commemorar el setantè aniversari de l’inici de la Guerra Civil, el Govern de la Generalitat ha engegat diverses iniciatives per recuperar la memòria de l’exili i la història de la Maternitat. La més important és l’exposició itinerant "La Maternitat d’Elna, bressol de l’exili. 1939-1944", organitzada pel Programa per al Memorial Democràtic amb la col·laboració de la UAB i l’ajuntament d’Elna. La mostra es podrà veure al Palau Robert de Barcelona fins al 29 de gener i després iniciarà un recorregut per centres culturals d’arreu del Principat, el Rosselló (Catalunya Nord) i altres punts d’Europa. La Generalitat també ha participat en la presentació del llibre "La Maternitat d’Elna. Bressol dels exiliats", d’Assumpta Montellà, al qual ha prestat suport econòmic.

L’exposició recull imatges fotogràfiques de la Maternitat d’Elna: l’edifici, els nens que hi van néixer, les mares... i la seva creadora: Elisabeth Eidenbenz. La major part d’aquestes fotografies han estat extretes dels seus àlbums personals i van ser realitzades per ella mateixa. A més, reprodueix els records de l’exili de mig milió d’homes i dones que van haver de fugir a França a principis de 1939 sota les bombes dels avions franquistes. La inauguració de l’exposició, el passat dia 16 de desembre, va ser presidida pel conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i va comptar amb la presència d’algunes mares d’Elna i una cinquantena de fills i filles de la maternitat que ara tenen al voltant de 60 anys. El conseller va anunciar que el seu departament ha sol·licitat l’atorgament de la Creu de Sant Jordi a Elisabeth Eidenbenz.

La Maternitat Suïssa d’Elna

La Maternitat Suïssa d’Elna va ser fundada per Elisabeth Eidenbenz el 1939 per ajudar les dones embarassades que provenien dels camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes.

Aquell mateix 1939, cinc-cents mil refugiades i refugiats espanyols van travessar la frontera francesa i van ser internats en camps de concentració, com els de Ribesaltes, Argelers, Sant Cebrià i Gurs. Les exiliades embarassades es veien obligades a donar a llum a les cavallerisses de Perpinyà, amb un índex de mortalitat infantil del 95%. En aquest context, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra del Cartell d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, instal·la una maternitat en una torre abandonada de la localitat d’Elna (Rosselló). Les infermeres de la maternitat recollien les dones embarassades als camps i les portaven a Elna, on passaven una mitjana de 8 setmanes ben ateses i aprenent a tenir cura dels nadons. 597 nens i nenes fills de refugiades republicanes espanyoles, jueves, gitanes i d’altres procedències van néixer a Elna entre l’any 1939 i abril de 1944, quan l’exèrcit alemany va clausurar la Maternitat.

La història de la Maternitat d’Elna és única, exemplar, i forma part de la nostra memòria a tots dos costats de la frontera. Per això, el Departament de Relacions Institucionals i Participació, encarregat d’impulsar una política pública de recuperació de la memòria històrica, es va comprometre a difondre la història de la Maternitat dins el marc del Programa per al Memorial Democràtic mitjançant la signatura d’un protocol de col·laboració amb l’Ajuntament d’Elna el proppassat 14 de juliol.

L’exposició sobre la Maternitat és una de les iniciatives per rescatar de l’oblit l’exili i la figura d’Elisabeth Eidenbenz, però n’hi ha d’altres: l’adquisició per part de l’ajuntament d’Elna de l’edifici que va hostatjar la Maternitat Suïssa; la reconstrucció de la història d’aquesta institució; la recuperació dels noms de les dones que hi van infantar i dels mateixos infants, tasca recollida pel llibre La Maternitat d’Elna, d’Assumpta Montellà, que també ha rebut suport del Programa per al Memorial Democràtic; i la prevista dedicació de l’edifici per part de l’Ajuntament d’Elna al record d’aquesta peripècia i a la recuperació de mares i nadons procedents de llocs en conflicte.

Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz va néixer a Zurich el 1913 i va treballar com a mestra a Suïssa i Dinamarca fins el 1937. Amb només 25 anys, va decidir marxar a un país en guerra, Espanya, per ajudar els nens víctimes dels bombardejos, dels combats i de la fam. Elisabeth va arribar a València l’abril de 1937 com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens víctimes de la Guerra. A Burjassot va col·laborar en tasques d’ajuda humanitària dins la zona republicana i, acabada la guerra, va haver de fugir a França com 500.000 exiliats més.

Va ser allà on, veient les dones embarassades obligades a donar a llum als camps d’Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès o Ribesaltes, va decidir organitzar una maternitat per acollir-les. La Maternitat d’Elna, "una illa de pau en aquell infern" en paraules de la mateixa Elisabeth, va funcionar des de 1939 fins a 1944 de forma ininterrompuda i hi van néixer 597 nens i nenes.

Eidenbenz, que actualment viu a prop de Viena (Àustria), ha estat guardonada pel govern d’Israel per la seva tasca humanitària i va rebre l’any 2002 la medalla dels Justos de Nacions. També ha estat proposada per diversos municipis, entitats i el mateix DREP candidata a la pròxima concessió de la Creu de Sant Jordi.

El Memorial Democràtic

El Programa per al Memorial Democràtic, la institució encarregada d’impulsar una política pública de recuperació de la memòria històrica, ha assumit la tasca de preservació, estudi i divulgació de la memòria democràtica de la societat catalana. També té a càrrec seu la responsabilitat de retre homenatge institucional i públic a la memòria de les persones, sovint anònimes, que van lluitar contra el franquisme i van propiciar l’assumpció de l’actual democràcia a l’Estat espanyol.

Per això, el Memorial s’ha implicat en la recuperació de la història de la Maternitat d’Elna i l’exili de mig milió de republicans i ha volgut homenatjar Elisabeth Eidenbenz. Més enllà d’una llarga història comuna i de la continuïtat geogràfica, la Catalunya dels dos costats de la frontera comparteix un moment dramàtic de la història recent: la retirada dels republicans espanyols, en molt bona part catalans, després de la desfeta de l’any 1939. Molts d’ells i els seus descendents són ara ciutadans de la República francesa, però els seus records d’aquells moments pertanyen també a la nostra memòria col·lectiva.

Per al Govern català, la recuperació de la memòria històrica és un dret dels ciutadans i un deure de l’Administració. D’aquest compromís neix el projecte del Memorial Democràtic, que ja ha emprès diverses iniciatives dirigides a la recuperació de la memòria històrica, com l’homenatge als deportats als camps nazis i la commemoració del seu alliberament; el llençament d’una línia d’ajudes a projectes de recuperació de la memòria històrica; l’homenatge als represaliats pel franquisme per la seva orientació sexual; la signatura d’un conveni amb la Universitat de Lleida per a l’elaboració d’un Pla pilot per localitzar i senyalitzar els llocs emblemàtics de la Guerra Civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista a les comarques de la demarcació de Lleida... etc. El Programa col·labora activament amb les persones, grups i associacions que des de la societat civil treballen per recuperar la memòria democràtica.

Tags de esta entrada:
Elisabeth Eidenbenz - Exposición - Maternidad de Elna