La maternitat d’Elna va salvar 597 nadons dels camps de refugiats de Catalunya Nord

23 de junio de 2006

en "Vilaweb.cat"

El gener del 1939 els vençuts de la guerra del 1936-39 fugien cap a Catalunya Nord per passos de muntanya, camins i carreteres. En tres setmanes, 465.000 fugitius van travessar el pas fronterer i les autoritats franceses van endegar els camps de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes per encabir-hi tanta gent. Les condicions deplorables d’aquells camps, el fred, la fam... van fer que molts refugiats emmalaltissin, o que fins i tot s’hi morissin. Les dones gestants van sofrir especialment la cruesa dels camps, i l’índex de mortalitat dels nounats va superar el 95%. En vist d’això, la infermera Elisabeth Eidenbenz, una activista suïssa d’una organització humanitària que treballava a la infermeria del camp, va impulsar l’erecció d’una maternitat a Elna (Rosselló) per a assistir les dones dels camps de concentració que havien d’infantar. El 7 de desembre del 1939 hi va néixer el primer infant dels 597 que hi foren deslliurats. Les mares hi ingressaven quatre setmanes abans del part i tornaven al camp un mes després. Elisabeth va ser la veritable ànima de la maternitat, on feia tot de feines, tant d’administració com d’ajut a les llevadores. El centre va funcionar fins a la Pasqua del 1944, quan els alemanys el van clausurar, ja a la davallada del règim nazi. Aquesta història, injustament oblidada, la recupera la revista Sàpiens al número que surt avui al quiosc.

El gener del 1939 els vençuts de la guerra del 1936-1939 fugien cap a Catalunya Nord per passos de muntanya, camins i carreteres. En tres setmanes, 465.000 fugitius van travessar el pas fronterer i les autoritats franceses van endegar els camps de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes per encabir-hi tanta gent. Les condicions deplorables d’aquells camps, el fred, la fam... van fer que molts refugiats emmalaltissin, o que fins i tot s’hi morissin. Les dones gestants van sofrir especialment la cruesa dels camps, i l’índex de mortalitat dels nounats va superar el 95%. En vist d’això, la infermera Elisabeth Eidenbenz, una activista suïssa d’una organització humanitària que treballava a la infermeria del camp, va impulsar l’erecció d’una maternitat a Elna (Rosselló) per a assistir les dones dels camps de concentració que havien d’infantar. El 7 de desembre del 1939 hi va néixer el primer infant dels 597 que hi foren deslliurats. Les mares hi ingressaven quatre setmanes abans del part i tornaven al camp un mes després. Elisabeth va ser la veritable ànima de la maternitat, on feia tot de feines, tant d’administració com d’ajut a les llevadores. El centre va funcionar fins a la Pasqua del 1944, quan els alemanys el van clausurar, ja a la davallada del règim nazi. Aquesta història, injustament oblidada, la recupera la revista Sàpiens al número que surt avui al quiosc. Cal recordar que el setmanari Presència, en un reportatge sobre el camp de Ribesaltes publicat fa dos anys, ja esmentava en un destacat el paper de les infermes de la Creu Roja suïssa Elisabeth Eindenbenz i Friedel Reitel.

Tags de esta entrada:
Exilio - Maternidad de Elna

Comentar y compartir esta entrada

Este es el blog de Manuel Huerga sobre el film "Las Madres de Elna", el cual se encuentra en estos momentos en fase de preproducción.

Suscripción RSS

SECCIONES:

ENLACES:

TAGS:

Las Madres De Elna